Quina llàstima saber que mai escriurem tot el que podem escriure, que mai caminarem tot el que podem caminar. Som els pensaments que atrapem i posem per escrit, més tots els altres que es queden al tinter. Som els fets però, sobretot, som les intencions. Som tot el que som en cada instant.
Totes les paraules no pronunciades, totes les mirades no creuades, tots els somriures estroncats, totes les carícies castrades, tots els petons avortats. I tots els cops de puny materialitzats en taules imaginàries. Els «m’has fet mal», els «perdona’m», els «ho sento», els «t’estimo» inarticulats.
Quan vessi el tinter del cor hi haurà prou sang per escriure tota una vida, però mai hi haurà prou paper per registrar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada