Van i vénen. Se'n van... i tornen. Ara dreta, ara esquerra; i altre cop dreta. De l'empenta que agafen n'hi diuen «progrés», «anar cap endavant». Més tard es lamenten del moviment regressiu però, just quan sembla que arriben al límit, queden suspesos de tot moviment un instant per, tot seguit, agafar embranzida i canviar de direcció. Es mouen! No paren mai quiets: sempre endavant o endarrere, oscil·lant en el buit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada